Durant la saga de la Rosa Negra, va aparèixer un dels espais més simbòlics de la sèrie: l’ascensor de l’Edifici commemoratiu de Nemuro. Aquest ascensor representa la introspecció. De fet, observem que l’ascensor sempre baixa, mai va cap a dalt, com a representació dels sentiments més profunds allà confessats. El mateix Nemuro ho confirma quan diu a la seua víctima “aprofundeix, aprofundeix més”. A més, a la paret de l’ascensor hi ha un quadre molt representatiu. En aquest quadre hi ha al entrar una papallona, quan comença la introspecció hi veiem un capoll, i quan aquest aprofundiment ja és total, el capoll es transforma en una fulla. És el procés invers de l’habitual, el retorn a l’arrel del problema.

A la pel·lícula, aquest ascensor també surt, a l’emotiva escena on es descobreix la realitat sobre Toga. Aquí observem un fet curiós: tot i que l’ascensor baixa, com a la sèrie, en obrir-se les portes Utena es troba a dalt, a la part superior de l’institut. Això es deu a que aquesta introspecció, aquesta baixada fins al fons de l’ànima, significa un creixement per la nostra  protagonista. Els duelistes de la Rosa Negra, en canvi, no milloren ni “creixen”, sinó que fan un pas endarrera en la dominació dels seus punts febles; per això simplement van cap a baix.

A la pel·lícula, l’habitació d’Utena és una part de la mateixa protagonista: representa la seua ment i la seua intimitat. Per començar, quan arriba Anthy, Utena obre la porta cap a fora com a símbol de rebuig, quan normalment totes les portes d’entrada s’obren cap a dins per a semblar més acollidores. A l’armari trobem els records que Utena vol deixar de banda, com els vestits femenins o la fotografia de la jove parella d’enamorats. Per això Utena reacciona tan mal quan Anthy treu un dels vestits, és com si recordés a Utena una època que intenta oblidar.

Aquell castell que flota al cel, tant misteriós, què amaga en realitat? Aquest és un dels espais més representatius de la sèrie, i potser també el més clar d’interpretar. El castell simbolitza el lloc on s’amaguen els desigs i els somnis de qui el veu. Per Miki, hi ha la claror; per Juri, el poder dels miracles; per Saionji, l’eternitat... D’allà és d’on baixa Deus per ajudar a Utena, ja que Deus és qui té el poder que tots desitgen.

Al manga, en canvi, veiem com al final, Anthy fa baixar el castell per a que tots hi puguen entrar. En aquest cas, Miki, Juri i Saionji queden “adormits”, ja que tenen por d’enfrontar-se als seus somnis. Anthy, Toga i Utena continuen endavant: Anthy té el poder de Deus i és la princesa del castell, Toga no persegueix cap somni i Utena té prou valor per enfrontar-se al seu. De fet, només Utena arriba a l’última part del castell, on per fi troba al príncep que sempre ha estat esperant.