Amb un simple cop d’ull, ens adonem de la importància de les roses al món d’Utena. Són l’emblema de la sèrie, i un element important tant en l’estètica com en la narració.
I perquè roses? Tot i que per a saber-ho del tot ho hauríem de preguntar directament a Chiho Saito, ens en podem fer una idea bastant clara.

En primer lloc, hem de tenir en compte una frase d’Àkio, al volum cinc del manga: Fins i tot la rosa més bella té espines afilades. El camí del príncep n‘està ple. Amb aquesta frase queda perfectament plasmada la simbologia d’aquesta flor a la història. És una flor molt bella, que sol agradar a tothom, però les seues punxes afilades poden ser molt doloroses. Així mateix és l’adolescència, una etapa que tothom aprecia, sobretot amb el pas del temps, i que sempre es considera com la millor de la vida, però el procés de canvi que significa pot ser extremadament dolorós. Dit d’una altra manera, la rosa resumeix tota la història d’Utena.

Un altre dels motius podria ser perfectament que són unes flors que l’autora aprecia especialment. A més, la seua olor característica i particular bellesa encaixen perfectament amb l’estil de la història, amb aquesta elegància barroca que desprèn tota l’estètica. A més, permet crear uns dissenys senzills, però atraients, com són l’anell que llueixen els duelistes o bé l’emblema de l’acadèmia. A més, molt dels noms dels personatges tenen a veure amb les flors i en concret amb les roses, com és el cas de la mateixa Utena (veure diccionari etimològic).

Les roses han simbolitzat la primavera en la cultura occidental, el renaixement de la natura, la vida després d’un temps d’hibernació:

• Anthy queda reclosa en el món d’Àkio després que fos acusada de bruixa i la condemnessen a estar atravessada eternament per espases. Però al final amb Utena aconsegueix despendre’s de la influència d’Àkio i ser capaç de resorgir per anar a buscar a Utena.

• Utena, després de la mort dels seus pares, queda reclosa en un taüt, i vol morir. Però el príncep li fa recuperar les ganes de viure.

• Miki sempre havia estat lligat a la seua germana Kozue, però al llarg de la història va veient que la relació amb ella ha canviat, continua amb Kozue però ja no la necessita per a tocar el piano i sentir aquella melodia que tant li agrada tocar.

I així trobaríem multitud d’exemples al llarg de l’argument que ens fan veure com la idea de la mort i la resurrecció es van succeint. Com el capoll de la rosa s’obre i després es marceix. El roser hiberna, i a la primavera següent tornen a sortir els capolls que tornaran a florir altre cop.


Finalment, un altre motiu pel qual les roses són present podria ser les diferents sèries que van influenciar i inspirar l’autora per a crear aquesta obra mestra. Dos casos molt emblemàtics són La Rosa de Versalles, també anomenat Lady Óscar i El petit príncep. En tots dos casos les roses són visiblement importants, com passa amb Utena. (Per a saber més sobre aquestes dos obres, llegiu l’article d’aquesta mateixa web: Abans d’Utena)