| El Coliseu dels duels |
|
|
|
| escrit per Myriam | |
| Dimarts, 12 de juny de 2007 | |
|
Els duels són un element clau en la història d’Utena. Com era d’imaginar, aquesta part està plagada de simbolismes. A continuació en veurem uns quants exemples:
Les escales
Les escales sempre han sigut, lògicament, símbol d’ascensió, d’accedir a una etapa superior. Als contes de fades, la princesa sempre està a dalt d’una torre, a la que s’accedeix per unes llargues escales, i als videojocs, el malvat final, el més difícil, també sol esperar a dalt d’unes escales, o a l’últim pis d’una torre.
Una variant de les escales és l’ascensor. El del coliseu dels duels puja, simbolitzant l’ascensió dels duelistes de camí a convertir-se en prínceps. Aquest concepte contraresta amb el de l’ascensor de Nemuro (veure l’article Espais simbòlics: l’ascensor, l’habitació i el castell). Destaca la “gàbia” de ferro que envolta l’ascensor, que impedeix als ocupant baixar a qualsevol pis, i els empresona fins a arribar a la cúspide. Amb això, veiem que aquest camí no té marxa enrera, quan es comença ja no hi ha retorn possible.
La forma del coliseu
Els duelistes pugen al coliseu, ansiosos d’arribar al castell on hi ha l’eternitat, els miracles, la claror... on hi dorm Deus. Aquesta història ens recorda força la de la Torre de Babel, aquella immensa construcció que volia arribar al cel. A més, si mirem de lluny el coliseu, té una forma similar a la de una rosa, símbol del camí llarg i tortuós que el príncep ha de seguir. Què millor, doncs, que aquesta forma per al lloc on es pot accedir al castell de Deus?A la part superior del coliseu, a sobre de la superfície on es fan els duels, hi ha dibuixat una estranya figura. Aquesta té una forma que ens pot recordar una rosa, però també un cercle celta. Aquest cercle representa el cicle vida-mort-renaixement. Resulta impossible no pensar en la relació que guarda aquest significat amb Àkio, el nom del qual significa au fènix (au mitològica que mor i renaix de les seues cendres). El cercle celta també representa la immortalitat, l’eternitat. Situant-se al seu centre, doncs, el duelista s’apropa una mica més al poder que busca, però també entra més en el joc d’Àkio.
Les campanes
La forma de campana, en el seu origen, simbolitza la volta (bóveda en castellà) del cel. A més, les campanes solen repicar en dos ocasions (a banda de donar l’hora i indicar misses): a les bodes i als funerals. A cada duel, la Núvia de la Rosa es promet amb el duelista, o es torna a prometre si ja ho estava. Les campanes marquen aquesta unió, donant-li l’aprovació divina, és a dir de Dèus o Àkio (a les bodes cristianes, els nuvis es caves davant de Déu i per tant la seua unió té l’aprovació divina). Quant a les campanes d’enterraments, les sentim quan Utena, juntament amb el seu príncep, assisteix a l’entrerrament dels seus pares.
Destaca que les campanes són un element recurrent de la sèrie “La princesa cavaller”, protagonitzada per la princesa Sapphire, que es considera l’“àvia” d’Utena (veure l’article Abans d’Utena).
El bosc
Als contes populars, al bosc s’hi amaguen els castells, hi trobem prínceps, bruixes i màgia. És un lloc misteriós, que marca l’inici del viatge dels duelistes. El bosc, a més, és un lloc prohibit. La prohibició és allò que ens tenta, ens atrau, però no aconseguim mai; i si ho aconseguim, hem de pagar un preu... El bosc amaga el castell, allò que tots volen aconseguir però no poden. I si hi arriben, el preu a pagar és el dolor etern d’Anthy.
|
|
| Modificat el ( Dimarts, 12 de juny de 2007 ) |
| Següent > |
|---|
